El Molí paperer Molí Blanc fou construït l’any 1750, a la vora del riu Anoia.
La ubicació dels molins paperers venia condicionada per la presència de l’aigua, útil com a font d’energia hidràulica i imprescindible per l’elaboració del paper. A Catalunya s’implanten molt aviat els molins paperers i l’Anoia esdevindrà la comarca més activa i famosa en la fabricació de paper El nom del Molí Blanc és degut a que les seves façanes estaven fetes amb serigrafia de morter de calç blanca, remarcant portalades i finestres i el sota del voladís de la teulada amb resilles de fang, pintades amb rombes de calç blanca. No costa gens imaginar l’encant d’aquest Molí en els seus primers anys. El Molí Blanc Hotel té la forma característica dels molins paperers a Catalunya, que els distingeix d’altres construccions: Mirador, planta baixa i primer pis i Soterrani. L’arquitectura del Molí Blanc obeeix a una mateixa tipologia de masia senyorial. L’edifici apareix com un element aïllat i envoltat de terres. La seva distribució arquitectònica responia a les necessitats tècniques de la fabricació del paper i de vivenda del propietari.
RESTAURACIÓ DEL MOLÍ BLANC
Soterrani: Al soterrani es trobava la maquinària i l’utillatge per a la fabricació del paper: piles, tines, premsa, mall setinador… Actualment s’hi troba el restaurant.
Planta baixa: A la planta baixa era on es feia la producció del paper i altres treballs per la vida diària. Actualment hi trobem la recepció, la cafeteria, la sala d’estar…
Primera planta: era on hi havia la vivenda del propietari i dels treballadors. Actualment hi ha habitacions.
El Mirador: Era la planta on es posava a assecar el paper. La seva característica són les múltiples finestres o “ventanes” (nom donat per ser per on passava el vent). Actualment hi ha habitacions.
La restauració del Molí Blanc ha estat lenta, acurada, artesanal i respectuosa amb l’estructura primigènia, conservant-ne elements del molí original com bigues, parets de pedra, escales, les voltes catalanes… S’han emprat materials que s’integren en l’entorn. Les piles del soterrani s’han ubicat pel jardí. La teulada, que estava ensorrada, ha estat feta de la mateixa manera i amb els mateixos materials que l’original. El sota voladís ha estat, igualment, fet de nou amb les rajoles pintades a mà, seguint el mateix procediment que s’utilitzava al 1750. Les 46 finestres o “ventanes” del mirador s’han conservat i són el símbol de l’Hotel.
